En un món que s’afanya a abraçar la mobilitat elèctrica com l’única via cap a un futur sostenible, emergeix una contraproposta audaç i, per a molts, desconcertant. Mentre la Unió Europea, amb una agenda climàtica inamovible i anys de planificació a l’esquena, ha traçat el camí cap a un mercat automobilístic exclusivament elèctric, forçant els fabricants a una transició que s’esperava ràpida i fluida, la realitat sobre el terreny ha començat a esquerdar aquest paradigma. El creixement del vehicle elèctric és innegable, però el ritme d’adopció per part del gran públic ha estat més lent del previst, especialment fora de certes àrees geogràfiques amb cultures de consum molt específiques.
Aquesta dissonància entre la visió reguladora i la demanda del mercat ha obligat els grans actors de la indústria automotriu a repensar les seves estratègies. Europa, un mercat significatiu però no globalment dominant, ha vist com les seves estrictes normatives topen amb realitats tan diverses com la d’Amèrica del Nord, on l’avanç del cotxe elèctric és lent, o Amèrica del Sud, on el motor de combustió continua sent indispensable a molts anys vista. Fins i tot a la Xina, tot i la seva aposta ferma per l’electrificació, els elèctrics dissenyats per al gust europeu sovint resulten invendibles a causa de les peculiaritats del seu propi mercat. Aquesta complexa tessitura global ha generat una pressió considerable per part dels fabricants, que, tot i aconseguir modificacions mínimes a la normativa europea —la possibilitat de vendre cotxes de combustió a partir del 2035 limitada a «unitats per a rics»—, continuen buscant alternatives viables.
En aquest context de reavaluació i incertesa, una veu discordant ha guanyat força, advocant per la supervivència i la reinvenció del motor de combustió, especialment per a les «classes populars». Aquesta veu prové, inesperadament, de França, un país que històricament ha tingut un pes significatiu en la indústria automotriu mundial. Amb iniciatives com el Projecte Horse, una col·laboració estratègica entre Renault i el gegant xinès Geely, i la irrupció de la petroliera saudita Aramco amb Pipo Moteurs, s’està gestant una narrativa alternativa que busca simplificar i optimitzar el que ja coneixem, en lloc de descartar-ho per complet.
El Repensament Estratègic Davant l’Avanç Elèctric Irregular
La Unió Europea ha estat, durant anys, l’abanderada d’una transformació radical en la indústria automobilística, projectant un futur sense emissions on el vehicle elèctric regnés en solitari. Aquesta aposta decidida, que culmina amb la prohibició de la venda de cotxes de combustió nous a partir del 2035, va impulsar els fabricants a una transició «tot elèctric» amb l’esperança que el públic abracés la nova tecnologia amb entusiasme. L’objectiu era clar: racionalitzar les gammes de productes i adaptar-se a una legislació que es preveia globalment influent. Tanmateix, l’entusiasme del públic no ha coincidit amb les previsions. Les taxes de creixement del cotxe elèctric, si bé positives, no han assolit la velocitat esperada, generant una bretxa preocupant entre les expectatives i la realitat del mercat.
Aquesta realitat es manifesta de forma diferent en cada regió. A Europa, el mercat és sofisticat, però relativament petit en comparació amb altres gegants econòmics. A Amèrica del Nord, la penetració del vehicle elèctric avança a un ritme notablement més baix, influenciada per factors com la disponibilitat d’infraestructura de càrrega, els hàbits de conducció i el preu. A Amèrica del Sud, on la infraestructura i el poder adquisitiu són diferents, el motor de combustió roman com una solució indispensable, sense perspectives clares de canvi a curt o mitjà termini. Fins i tot a la Xina, líder en la producció i adopció de vehicles elèctrics, la idiosincràsia del seu mercat fa que molts models elèctrics dissenyats per als gustos europeus resultin invendibles o poc atractius per al consumidor local. Aquesta disparitat global ha portat els fabricants a una posició incòmoda, forçant-los a pressionar per una flexibilització de les regles del joc, una pressió que només ha aconseguit una concessió mínima: la possibilitat de vendre motors de combustió més enllà del 2035, però exclusivament per a un nínxol de «vehicles per a rics».
L’Eix Franco-Xinès: El Projecte Horse i la Recerca de l’Eficiència Tèrmica
Enmig d’aquest debat regulatori i de mercat, França s’ha erigit com un puntal en la defensa i el desenvolupament de noves perspectives per al motor de combustió. Un exemple palpable d’aquesta tendència és el Projecte Horse, una ambiciosa col·laboració entre el fabricant francès Renault i el conglomerat xinès Geely. Aquesta aliança no només busca mantenir amb vida el motor tèrmic, sinó reinventar-lo per fer-lo més eficient i competitiu en un panorama dominat per l’electrificació. La visió de Horse Project és la d’una oferta tecnològica àmplia, que inclogui el motor tèrmic com una opció accessible per a les «classes populars», contrarestant la percepció que el vehicle elèctric és una tecnologia de luxe.
Renault, a diferència d’altres competidors que van saltar gairebé cegament al carro del «tot elèctric», ha mantingut un peu ferm en el desenvolupament de motors de combustió. La companyia francesa considera el motor tèrmic com a imprescindible per a la seva expansió global, com demostra el llançament del Renault Filante al mercat sud-coreà, un vehicle que apunta directament al segment prèmium i que es basa en la combustió. A Espanya, aquesta aposta té conseqüències directes: el centre d’R+D+i de Renault a Valladolid és ara el nucli europeu per al desenvolupament de motors de combustió més eficients, un emplaçament no aleatori, ja que a prop es produeixen models com el Renault Captur i el Symbioz, que continuen utilitzant motors de combustió. A pocs quilòmetres, a Palència, es fabriquen grans models del grup com l’Austral, l’Espace i el Rafale, també amb motors de combustió. Per a Renault, la diversitat tecnològica és clau per afrontar un futur incert i heterogeni. Aquesta reorientació estratègica de grans multinacionals podria ser vista com La Costa Daurada davant el seu propi mirall: L’autoafirmació d’un potencial en qüestió, on la confiança en un potencial consolidat és posada en dubte per noves realitats i la necessitat d’una redefinició estratègica.
Per la seva banda, Geely, tot i ser propietària de marques purament elèctriques com Smart, està adoptant una estratègia híbrida per als seus propis vehicles. El Geely Starray EM-i, en la seva arribada a Europa, utilitzarà motoritzacions híbrides endollables. Fins i tot Lotus, que també pertany a Geely i havia apostat pel «tot elèctric», ha rectificat la seva estratègia i té previst un nou llançament basat en una plataforma d’hibridació endollable. En el passat Saló de l’Automòbil de Pequín, Geely va presentar la darrera evolució d’un motor V6 electrificat amb configuracions de tres i quatre cilindres que, segons asseguren, garanteix un consum mínim i pot oferir potències de fins a 400 kW (544 CV) i 700 Nm de parell motor. Aquestes xifres no només destaquen la potència, sinó també el potencial d’eficiència que es pot aconseguir amb la combustió assistida per tecnologia elèctrica.
Aramco i Pipo Moteurs: Simplificar per Competir
La segona gran aposta francesa per la supervivència del motor de combustió prové dels quarters generals d’una entitat que, a primera vista, podria semblar una sorpresa: Aramco. La petroliera saudita, considerada la més valorada del món, ha unit forces amb Pipo Moteurs, una petita però altament especialitzada companyia francesa. La seva estratègia es basa en una premissa simple però revolucionària: el futur del motor de combustió passa per simplificar el que ja coneixem. En lloc de buscar dissenys radicalment nous i complexos, Aramco i Pipo Moteurs aposten per optimitzar les arquitectures existents, millorant l’eficiència, reduint la complexitat i, per tant, els costos. Aquesta iniciativa s’alinea amb la idea de fer el motor de combustió accessible i viable per a un públic ampli, assegurant la seva presència en un mercat que, segons sembla, no està preparat per a una transició totalment elèctrica i ràpida. Aquesta recerca de solucions eficients i assequibles per a la mobilitat popular podria tenir un impacte en la societat similar al que es podria derivar de qüestions socioeconòmiques més àmplies, com L’Escalada de l’Absentisme Laboral a Espanya: Un Impacte Econòmic de 45.000 Milions d’Euros i el Desafiament de la seva Reducció, on la recerca de solucions a problemes de gran abast és crucial per al benestar social i econòmic.
Repercussions a Llarg Termini: Un Futur Incert per la Mobilitat
L’emergent corrent que defensa la pervivència i l’evolució del motor de combustió, liderada per actors com França, Renault, Geely i Aramco, té implicacions profundes per al futur de la mobilitat global i, per extensió, per a l’economia i la societat. Aquesta divergència en la visió estratègica planteja la possibilitat d’un mercat automobilístic bifurcat, on el vehicle elèctric podria consolidar-se en els segments prèmium i en mercats amb una infraestructura madura, mentre que el motor de combustió —o les seves versions híbrides i simplificades— continuaria dominant en els segments populars i en regions amb menys capacitat d’inversió en noves tecnologies.
Les conseqüències socials i econòmiques d’aquest escenari són considerables. Per una banda, podria salvaguardar milers de llocs de treball en indústries dependents del motor de combustió, especialment en països amb una llarga tradició manufacturera com Espanya, on centres com els de Valladolid i Palència són vitals. A més, mantindria l’accessibilitat al transport per a una part significativa de la població mundial, que no pot permetre’s la inversió en un vehicle elèctric nou. Per altra banda, la continuïtat del motor de combustió, fins i tot en versions més eficients, planteja interrogants sobre el compliment dels ambiciosos objectius de descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic. La indústria energètica, particularment les grans petrolieres com Aramco, també trobarien un nou horitzó per als seus productes, en lloc de la ràpida obsolescència que l’electrificació total semblava prometre.
En definitiva, l’aposta per «motors més vells» o, més precisament, per una reinvenció pragmàtica del motor de combustió, no és només una estratègia empresarial; és un reflex de la complexitat i la diversitat del món, que desafia les solucions úniques i imposades. El camí cap a la mobilitat del futur sembla menys lineal del que s’havia previst, amb múltiples vies que s’entrecreuen i competeixen, redefinint constantment el panorama de la innovació, l’economia i la sostenibilitat.
Font original: https://www.xataka.com/movilidad/miramos-al-coche-electrico-hay-quien-se-pregunta-motor-combustion-manana-fuera-frances
