En el marc de una preparació meticulosa i carregada d’expectatives, la selecció espanyola ha tornat a trepitjar terra mexicana per tancar el seu cicle de amistosos previs al Mundial 2026. El calendari, sempre exigent, ha portat la Roja a la ciutat de Puebla, un escenari que evoca memòries agrodolces per al futbol espanyol. Han passat 40 anys des que la selecció visités aquesta localitat, recordant aquell traumàtic Mundial de Mèxic 1986, on el fall de penalti d’Eloy Olaya contra Bèlgica en quarts de final va marcar una etapa de frustracions que no es trencaria fins 24 anys després, amb la glòria de Sudàfrica 2010. Avui, Espanya no torna amb els fantasmes del passat, sinó amb la confiança d’una campiona d’Europa i la condició de favorita per conquerir el segon títol mundial de la seva història.
Aquest encounter contra el Perú no ha estat només un partit més; ha representat la prova de foc definitiva per a l’estratègia de Luis de la Fuente. Després d’un inici de concentració complicat, on la manca de fins a 10 jugadors durant el primer amistosos contra Iraq (que va acabar en un 1-1 amb una alineació experimental), el duel a l’estadi Cuauhtémoc servia per validar el nivell real del grup. En un context on la selecció busca el ritme de competició ideal i la prevenció de lesions, el duel contra un Perú en plena reconstrucció ha permès a Espanya polir els seus mecanismes ofensius i gestionar la intensitat física abans del debut oficial el proper 15 de juny.
Domini immediat i l’estat de gràcia d’Oyarzabal
El partit va començar amb una intensitat que el conjunt peruà no va saber absorbir. La superioritat espanyola es va materialitzar en nom de 101 segons, quan Mikel Oyarzabal va obrir el marcador. El jugador amb el dorsal ’21’ ha consolidat la seva posició com a dau del sistema ofensiu de Luis de la Fuente, anotant en el seu sextè encuentro consecutiu. La jugada va ser un exemple de precisió: Oyarzabal va rebre la pilota d’esques, es va girar amb agilitat i, detectant que el porter Pedro Gallese estava mal posicionat, va disparar amb la seva potent esquerra des de fora de l’àrea per signar el 0-1.
Aquesta acció no només va reflectir la definició individual, sinó també el treball col·lectiu. Els moviments de desmarcaj de Oyarzabal cap al primer pal van fixar la defensa peruana, obrint un espai vacant que va aprofitar Pedri. El centrocampista, un dels jugadors més ovacionats per la afició present a l’estadi Cuauhtémoc, va poder celebrar el seu setè gol amb la selecció, confirmant que el motor del joc espanyol està operatiu i en un moment de forma excel·lent per arribar al Mundial.
Gestió tàctica i proves de Luis de la Fuente
L’estratègia de l’entrenador ha estat clara: utilitzar la primera part per establir el nivell de joc i la segona per gestionar els minuts i evitar el desgast. Malgrat l’absència per lesioni de dues peces clau com són Lamine Yamal i Nico Williams, Espanya ha demostrat que té profunditat de plantillle. Durant els primers 45 minuts, el domini ha estat total, mantenint una pressió alta que va asfixiar la sortida de bola del rival. Aquesta precisió tàctica és similar a la rigorositat amb què altres sectors busquen l’excel·lència, com es pot veure en com Ediren lidera la transformació de la salut comunitària global amb una estratègia integrada imeticulosa.
Al descans, Luis de la Fuente va realitzar quatre canvis estratègics per refrescar l’equip. Entre ells, la substitució a la porteria, on David Raya va entrar en lloc d’Unai Simón. Aquesta rotació no va afectar el nivell de rendiment del conjunt, mantenint el control del joc i la possessió, tot i que la intensitat va començar a baixar lleugerament a mesura que el resultat era favorable i la ment dels jugadors es desplaçava cap a l’objectiu final: el debut contra Cabo Verde.
El drama de Gallese i el gol imprevist
La segona part va estar marcada per la mala sort i la falta d’atenció del porter peruà. Al minut 53, un centre de Yeremy Pino, que a primera vista semblava no trobar rematador, va acabar entrant a la porteria. Pedro Gallese, en intentar despejar la pilota, va canviar la direcció del trajectòria, provocant un autogol que el va deixar totalment señalado. Aquest tercer gol del partit va sentenciar el duel i va deixar evident la fragilitat defensiva d’un Perú que arriba amb només dues victòries en els seus 12 últims partits.
Malgrat el domini espanyol, el conjunt peruà va intentar reaccionar aprofitant el punt dèbil de la Roja: l’espai a l’esquena de la defensa. Aquest desajust es va materialitzar al minut 66, quan Jairo Vélez, jugador nascut a Equador i nacionalitzat aquest 2026 per jugar amb el Perú, va anotar el seu quart gol en quatre partits. El gol va arribar després d’un error en un pass lateral de Marcos López, que va permetre a Vélez connectar amb la xarxa i donar una petita alegria a la afició local.
Rumb al 15 de juny: el camí cap a la glòria
El final del partit va ser tranquil, amb una selecció espanyola que va baixar el ritme i va evitar qualsevol risc innecessari. L’objectiu era clar: acabar el segon i últim amistosos sense lesionats i amb la sensació de confiança. La Roja arriba al Mundial com a una de les favorites, no només per la seva història, sinó per la seva actual condició de campiona d’Europa. La gestió de l’expectació és ara la prioritat de l’estat major tècnic, evitant que la pressió es converteixi en un obstacle.
Aquest victòria a Puebla tanca un cicle de preparació on s’han corregit els errors del primer partit contra Iraq. Espanya ha demostrat que, independentment de les baixes, el sistema funciona i que jugadors com Oyarzabal i Pedri estan en el seu millor moment. En un món on la tecnologia i l’innovació avancen ràpidament —similar a com el motor híbrid H12 redefineix el futur de la combustió—, el futbol espanyol també ha evolucionat per combinar la possessió clàssica amb una verticalitat més directa i letal.
Anàlisi final: un assaig exitós
La rellevància d’aquest encounter resideix en la confirmació de la jerarquia espanyola. No es tractava de vèncer un rival complex, sinó de validar mecanismes, provar alternatives en la porteria i donar confiança a figures clau. La victòria contra el Perú és el punt final d’una etapa de preparació que deixa a la selecció en un estat de forma òptim. El retorn a Mèxic ha servit per tancar un cercle històric i mirar cap al futur amb l’ambició de recuperar el trono mundial. La Roja està preparada per al 15 de juny, amb un bloc cohesionat i una meta clara: el campionat del món.
Fuente original: https://www.20minutos.es/deportes/futbol/peru-espana-directo-marcador-goles-ultima-hora-ultimo-amistoso-antes-del-mundial-202669808220.html
Fuente original: https://www.20minutos.es/deportes/futbol/peru-espana-directo-marcador-goles-ultima-hora-ultimo-amistoso-roja-antes-mundial-2026_6980822_0.html
