Introducció
Aquest article examina en profunditat la complexa situació que envolta el motor PureTech 1.2 litres gasolina de Stellantis, grup que engloba marques com Peugeot, Citroën, DS Automobiles, Opel i Vauxhall. L’anunci del comiat d’aquesta motorització en la seva configuració original i la introducció dels nous propulsors Turbo 100 i Turbo 136, amb tecnologia mild-hybrid (MHEV) i, crucialment, un sistema de distribució per cadena, marca un punt d’inflexió significatiu per a la indústria automotriu i, en particular, per a milions de consumidors. La problemàtica associada al PureTech no ha estat merament un repte tècnic, sinó una qüestió d’abast industrial amb implicacions en la confiança del consumidor i la reputació de diverses marques de prestigi.
Des del seu llançament, el motor PureTech 1.2, en les seves variants de tres cilindres turboalimentades, va ser presentat com una solució eficient i compacta, dissenyada per complir amb les normatives d’emissions cada cop més estrictes i oferir un rendiment competitiu en vehicles utilitaris i compactes. Un dels seus elements distintius era la correa de distribució banyada en oli, una innovació tècnica que prometia una major longevitat i un menor nivell de soroll en comparació amb les tradicionals cadenes o les corretges seques. No obstant això, aquesta aposta tecnològica es va convertir progressivament en la causa d’una sèrie de problemes de fiabilitat que han afectat una quantitat substancial d’unitats en circulació. Les dades preliminars, ja suggerides en anàlisis anteriors com «El Substitut del PureTech: Stellantis Reformula la seva Estratègia de Motors de Benzina Davant Cinc Milions d’Unitats Afectades», apunten a una magnitud que supera els cinc milions d’unitats potencialment afectades globalment, xifra que subratlla la gravetat i l’extensió del problema.
La natura del defecte es concentra principalment en la degradació prematura del material de la correa de distribució. Aquesta degradació es produeix per una interacció química adversa amb certs additius o composicions d’oli de motor, o bé per una formulació de material de la correa que no era prou resistent a les condicions extremes del bany d’oli. El despreniment de partícules de la correa té conseqüències en cascada. Aquestes partícules poden obstruir el filtre de la bomba d’oli, comprometent la lubricació del motor i podent portar a un desgast accelerat o, en casos extrems, a una avaria total. Addicionalment, els fragments poden afectar el funcionament de la bomba de buit, un component essencial per al sistema d’assistència a la frenada, incrementant els riscos de seguretat. Aquesta successió de fets ha generat una legítima preocupació entre els propietaris i ha forçat a Stellantis a revaluar la seva estratègia de motors de gasolina, implementant no només solucions correctives sinó també una transició a noves arquitectures de propulsió.
Crònica Dels Fets i Resposta del Fabricant
L’Origen del Problema Tècnic
El cor del problema amb el motor 1.2 PureTech resideix en la seva innovadora, però finalment problemàtica, correa de distribució banyada en oli. Aquest disseny, pensat per reduir la fricció i el soroll, va exposar la correa a un entorn on la interacció amb l’oli del motor, especialment amb determinades especificacions o per negligència en els canvis, va provocar la seva degradació prematura. Les conseqüències tècniques són clares i directes:
- Degradació del Material de la Correa: Fragments de goma i altres materials de la correa es desprenen i circulen pel sistema de lubricació.
- Obstrucció de la Bomba d’Oli: Aquestes partícules s’acumulen al filtre de la bomba d’oli, reduint dràsticament la pressió de l’oli i la seva capacitat per lubricar components crítics del motor. Una lubricació deficient pot conduir a un desgast accelerat de coixinets, cigonyal i altres peces mòbils, amb risc d’avaria greu.
- Afectació de la Bomba de Buit: La mateixa contaminació pot arribar a la bomba de buit, la qual és fonamental per al correcte funcionament del servofre. Una bomba de buit defectuosa pot resultar en una assistència de frenada reduïda, comprometent la seguretat del vehicle.
- Contaminació del Circuit d’Oli: La presència contínua de partícules de goma pot accelerar la degradació de l’oli i comprometre la salut general del motor.
La identificació d’aquests problemes va començar fa anys, amb informes creixents per part dels tallers i dels propietaris. La pressió pública i la necessitat de mantenir la confiança del consumidor van forçar Stellantis a reconèixer la magnitud de l’afer i a articular una resposta coordinada.
Mesures Implementades i Compensacions
En resposta a la problemàtica, Stellantis ha establert una sèrie de mesures correctives i programes de compensació, amb l’objectiu de mitigar els danys i restablir la confiança:
- Nou Material de la Correa de Distribució: S’ha desenvolupat i implementat una nova generació de corretges de distribució fabricades amb materials més resistents i amb una major tolerància a l’exposició a l’oli de motor.
- Revisió dels Intervals de Manteniment: Es va modificar el pla de manteniment per a aquests motors, recomanant revisions i, en alguns casos, substitucions de la correa amb una freqüència major a l’inicialment establerta.
- Especificacions d’Oli de Motor Més Estrictes: S’han subratllat la importància d’utilitzar únicament els olis de motor amb les especificacions exactes recomanades pel fabricant, ja que la composició d’aquests olis és crucial per a la longevitat de la correa.
- Campanyes de Revisió i Reparació: S’han llançat diverses campanyes de crida a revisió per a vehicles afectats, on es realitzen inspeccions de la correa i, si és necessari, la seva substitució.
- Programes de Compensació: En funció de l’edat i el quilometratge del vehicle, Stellantis ofereix cobertures parcials o totals per a les reparacions de la correa i dels components del motor afectats. Aquestes compensacions varien, però s’esforcen per assumir una part significativa o la totalitat del cost de la intervenció per als vehicles dins d’uns paràmetres raonables.
- Garanties Esteses: Per a components clau del motor associats al problema, s’han implementat extensions de garantia per donar més tranquil·litat als propietaris.
La Transició cap al Futur: Turbo 100 i Turbo 136 MHEV
La resposta més estratègica de Stellantis ha estat la gradual substitució de l’arquitectura original del PureTech per una nova gamma de motors. Els nous propulsors Turbo 100 i Turbo 136 (també coneguts com 1.2 MHEV o 1.2 Hybrid) representen aquesta evolució. Aquests nous motors no només incorporen un sistema mild-hybrid de 48V, que millora l’eficiència del combustible i redueix les emissions, sinó que també aborden el problema de la distribució de manera radical:
- Cadena de Distribució: La característica més destacada és el retorn a una cadena de distribució en lloc de la correa banyada en oli. Aquesta solució, tot i que pot ser marginalment més sorollosa, és àmpliament reconeguda per la seva major fiabilitat i durabilitat a llarg termini, eliminant el risc de degradació associat a la correa humida.
- Tecnologia Mild-Hybrid (MHEV): La integració d’un sistema elèctric de 48V permet una assistència al motor de combustió, millorant l’arrencada, la recuperació d’energia i el consum. Això no només modernitza la motorització sinó que també la prepara per a les futures normatives d’emissions.
- Augment de Potència i Eficiència: Amb potències de 100 CV i 136 CV, aquests motors continuen oferint un rendiment adequat per a la majoria de vehicles compactes i, gràcies a la hibridació, amb un consum de combustible i unes emissions de CO2 optimitzades.
Aquesta transició reflecteix un compromís amb la millora de la fiabilitat i l’adaptació a les noves exigències del mercat i regulatòries, tot buscant recuperar la confiança dels clients afectats i els potencials nous compradors.
Conclusió Editorial
L’episodi del motor PureTech 1.2 litres amb correa de distribució banyada en oli representa un cas d’estudi crucial en la indústria automotriu moderna. Demostra els desafiaments inherents a la innovació tècnica sota la pressió de complir amb normatives cada vegada més estrictes, com les d’emissions. La recerca de l’eficiència i la reducció de costos pot portar a solucions de disseny que, a llarg termini, generen problemes de fiabilitat substancials. La resposta de Stellantis, amb la introducció dels motors Turbo 100 i Turbo 136 amb cadena de distribució i tecnologia mild-hybrid, no és només una actualització tècnica, sinó una declaració estratègica sobre la importància de la fiabilitat i la confiança del consumidor. La decisió de migrar cap a una cadena de distribució, abandonant el disseny anterior, és un reconeixement implícit dels reptes plantejats.
De cara al futur, aquest episodi tindrà implicacions duradores. Per a Stellantis, la gestió de la percepció pública i la implementació efectiva dels programes de compensació seran fonamentals per reconstruir la lleialtat dels clients. La qualitat i la fiabilitat del nou motor, el 1.2 MHEV, seran observades amb lupa pel mercat i els experts. A nivell de la indústria, aquest cas subratlla la importància d’un cicle de proves exhaustiu i la consideració a llarg termini dels materials i les interaccions químiques, especialment en components crítics del motor. La transparència i la responsabilitat corporativa són pilars ineludibles per mantenir la integritat del sector. A més, en un context de ràpida transició cap a l’electrificació, la fiabilitat dels motors de combustió que romanen en el mercat és més crítica que mai, ja que els consumidors busquen vehicles que combinin eficiència, rendiment i, sobretot, una durabilitat sense sorpreses. La gestió d’aquest llegat influirà en la reputació de les marques de Stellantis en una era on la confiança és un actiu tan valuós com la innovació tecnològica. En definitiva, el cas PureTech servirà com a recordatori per a tota la indústria sobre l’equilibri delicat entre la innovació i la robustesa en l’enginyeria moderna.
Font: https://www.caranddriver.com/es/coches/novedades/a71433620/adios-puretech-peugeot-detalla-compensaciones-y-presenta-nuevo-motor-turbo-100/
